Vers una espiritualidad familiar d’orientació contemplativa
La condició de les realitats corporals (i més profundament, de tota realitat finita) és de naturalesa «medial»: l’esperit es comporta, a llur respecte, en una «indiferencia dominant». Per aixo, la condició de l’esperit en el món (la condició de l’home) és «incorporació-segregació»; el Regne de Déu, que «no consisteix en el menjar i el beure», consisteix, no obstant, en «donar menjar a qui té fam i beure a qui té set»; per aixo la «consecratio mundi» (elevació de la natura en ofrena a Déu) té .Hoc segons la dialecth:a del «llevat» o la «sal», els quals cal que es barregin amb la massa fins a fer una sola cosa amb ella, pero cal, igualment, que no perdin per aixo llur virtualitat propia: ja que per res no servirien, en endavant, sinó por ésser llern;ats a fora i trepitjats pels homes (2).
