«Torras i Bages -escriu Agustí Esclasans- no era un sistema.tic; pero hi havia en ell el llevat inconfusible d’una possible sistematització.» Aquest article pretén d’oferir aquesta sistematització, tot cooperant així al coneixement i a la difusió de l’obra literaria del bisbe de Vic, figura cabdal de la filosofia cristiana de la Renaixern;a a Catalunya.
És sabut i sembla demostrat abastament que la Filosofía del sentit comú deis segles XVIII i XIX té dos orígens diferents i inicialment independente, l’un, el corrent eclectic frances provinent de Claude Buffier (1631-1737), que va arribar a la Universitat de Cervera per Ramon Martí d’Eixala (1807-1857), i l’altre, la filosofia escocesa del sentit comú provinent de Thomas Reid (1710-1796), qui és indubtablement el primer en la formació d’aquest corrent i que, a través de William Hamilton (1788-1856), va arribar a la Universitat de Barcelona per Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872).
La crítica de Priestley es dirigeix principalment al concepte d’instint, que és d’on prové el sentit comú, segons Reíd. ~instint hauria substitui’t la ciencia per falta de coneixement o per ignorancia, cosa que no pot acceptar Priestley. Encara que Priestley ataqui també les teories empíriques de Hume, creu que se’l pot entendre millor i, fins i tot acceptar en part, des de posicions que no siguin, és clar, les del sentit comú.
