Martin Heidegger y las diversas interpretaciones de su Filosofía
Pocos pensadores habrá que hayan excitado en sus contemporáneos la curiosidad, el entusiasmo y, al mismo tiempo, la pasión que rodean hoy la figura de Martín Heidegger.
Nuevas precisiones en torno al problema de la Filosofía Cristiana
«La división más profunda de la Historia de la Filosofía la marca el cristianismo; las dos grandes etapas del pensamiento occidental están separadas por él>>.
La manipulación genética ante la moral
Dilthey pertenece cronológicamente al siglo pasado. Su generación -Dilthey nació en 1833- está situada entre la generación de Kierkegaard (1813) y la de Nietzsche (1844). Se trata, como ha dicho Marías, de «la promoción positivista en la que empieza ya a filtrarse el descontento y que intenta evadirse por diversos poros de sus limitaciones; pero sólo Dilthey lo conseguirá, no sin permanecer en buena parte presa todavía del positivismo».
La evolución cristocéntrica de Teilhard de Chardin
El día 10 de abril de 1955, mientras las campanas de la catedral de New-York anunciaban la Pascua de Resurrección, en la que él había visto siempre un preludio de la última resurrección del universo, Pedro Teilhard de Chardin pasaba oscuramente del tiempo a la eternidad. Hoy se ha hecho un hombre famoso y es casi una moda hablar de él.
El pensament català de l’Edat Mitjana i el Renaixement, i el llegat filosòfic grec
En la historia del pensament filosofic a Espanya, durant l’Edat mitjana i el Renaixement, els paisos de llengua catalana de l’antiga Corona d’Aragó hi ocupen un lloc privilegiat. Llur situació geo-politica -el veinatge amb Franc;a, les relacions comercials amb els estats de la canea mediterrania, l’expansió militar vers Italia i Bizanci- repercuteixen en el camp del pensament. Heus aci perque la filosofia catalana medieval s’inscriu sense cap dificultat en el moviment de l’Escolastica europea. I heus ací també perque els nous corrents del Renaixement arriben abans a Catalunya que no pas a Castella.
Entorn del llibre de F. Canals i Vidal: «Sobre la esencia del conocimiento»
Pels volts dels anys seixanta passá per Sant Cugat el filosof luvanies; Louis de Raeymeker. Era l’epoca immediatament anterior al Concili. En les Facultats eclesiastiques la insatisfacció de l’alumnat envers l’ensenyament escolastic era moneda corrent. No recordo exactament de que va parlar el professor Raeymeker. M’imagino que tocaria algun punt de la problematica filosófica, potser la filosofia de l’ésser, des del corrent del tomisme luvanies que ell representava. El que sí recordo és que, en acabar, algú li va engegar més o menys aquesta pregunta: «¿Podríeu dir~nos que dimonis vol dir ser tomista en un món com el nostre, tan diferent del de Sant Tomas?».
Fer memòria de Balmes
Vivim en un món, on la gent corre el risc de perdre la memoria, amb la conseqüencia fatal que aixó comporta per a la identitat deis homes i deis pobles. En el nostre país -i més concretament en el camp del pensament- aquesta perdua de memoria histórica assoleix cotes molt altes. Per una serie de raons que fóra massa llarg d’enumerar, tendim espontaniament a menystenir alló propi en favor d’alló que ens ve de fara.
Contacto
Fundación Balmesiana
Duran i Bas 9. 08002 Barcelona
Tel.: 34 933026840
Fax: 34 93 3170498